Daniel Hope
El violinista britànic Daniel Hope ha actuat a tot el món durant els últims vint-i-cinc anys. És elogiat per la seva versatilitat musical i per la seva dedicació a causes humanitàries. Guanyador el 2015 del Premi Cultural Europeu de Música, prèviament concedit a Daniel Barenboim, a Plácido Domingo i a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, Hope actua com a solista amb grans orquestres i directors d’arreu del món i dirigeix diversos conjunts mentre interpreta amb el seu violí. Artista exclusiu de Deutsche Grammophon des de 2007, a partir de la temporada 2016-2017 Hope és el director musical de l’Orquestra de cambra de Zuric en succeir Sir Roger Norrington. Daniel Hope va inaugurar la temporada 2015-2016 amb l’Orquestra Gewandhaus de Leipzig, va dirigir i va interpretar amb l’Academy of St. Martin in the Fields i va oferir recitals al Théâtre des Champs Elysées de París i al Wigmore Hall de Londres. Durant la present temporada actuarà amb l’Orquestra de Cambra de Zuric, la New Century Chamber Orchestra i l’Orquestra Nacional d’Espanya. El febrer de 2016, va sortir al mercat el seu desè àlbum per a Deutsche Grammophon, My Tribute to Yehudi Menuhin. És un homenatge molt personal al seu mentor, amb qui va tocar en més de seixanta ocasions, incloent-hi la seva última aparició en públic el 1999. Hope és el curador d’un any de concerts dedicats a Menuhin, des de Seül fins a San Francisco, incloent-hi el Festival Menuhin l’abril de 2016 a la Konzerthaus de Berlín. Daniel Hope és un dels artistes clàssics més prolífics del món, amb més de 25 àlbums. Els seus enregistraments han guanyat el Deutsche Schallplattenpreis, el Diapason d’Or, l’Edison Classical Award, el Prix Caecilia, sis premis ECHO-Klassik i nombroses nominacions als Grammy. El seu àlbum amb el Concert per a violí en el mi menor i l’Octet en el mi bemoll major de Mendelssohn, amb l’Orquestra de Cambra d’Europa, va ser escollit un dels millors de l’any pel New York Times. El seu enregistrament del Concert per a violí d’Alban Berg va ser escollit «millor opció de tots els enregistraments disponibles» per la Gramophone Magazine. El seu enregistrament de Vivaldi Recomposed de Max Richter, que va assolir el número u en més de vint-i-dos països, és, amb 130.000 còpies venudes, un dels enregistraments clàssics de més èxit dels últims temps. Nascut a Sud-àfrica, Hope va créixer a Londres i va estudiar violí amb Zakhar Bron. Actualment, Hope interpreta a les sales i festivals més importants del món: des del Carnegie Hall fins al Concertgebouw, des de Salzburg fins a Schleswig-Holstein, i d’Aspen als Proms de la BBC o al Tanglewood Music Festival. Ha treballat amb directors com Kurt Masur, Kent Nagano i Christian Thielemann, així com amb les orquestres simfòniques més importants del món, com la de Boston, Chicago, París, Londres, Los Angeles i Tòquio. Entusiasta de la música contemporània, Hope ha encarregat més de trenta obres i manté un estret contacte amb compositors com Alfred Schnittke, Toru Takemitsu, Harrison Birtwistle, Sofia Gubaidulina, György Kurtág, Peter Maxwell-Davies i Mark-Anthony Turnage. Des de 2004 Hope és director associat del Festival de Música de Savannah. Hope, que actualment resideix a Berlín, toca un violí Guarneri del Gesù «ex-Lipiński» de 1742, cedit generosament per una família anònima d’Alemanya. ORQUESTRA DE CADAQUÉS Director principal: Gianandrea Noseda Director titular: Jaime Martín Director artístic: Llorenç Caballero Pàmies L’Orquestra de Cadaqués es va formar el 1988 a partir d’un grup de joves músics espanyols i d’altres països d’Europa que tenien uns objectius clars com a formació orquestral: treballar de prop amb els compositors contemporanis vius, recuperar un llegat de música espanyola que havia estat injustament oblidat i impulsar la carrera de solistes, compositors i directors emergents. D’origen mediterrani però amb una clara visió cosmopolita, l’Orquestra de Cadaqués va ser reconeguda ràpidament en l’àmbit musical per la qualitat i el compromís dels seus músics i el dinamisme dels seus projectes. Directors com Sir Neville Marriner, Gennady Rozhdestvensky o Philippe Entremont van apadrinar el projecte i van esdevenir principals convidats, com també Alicia de Larrocha, Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Paco de Lucía, Ainhoa Arteta, Jonas Kaufmann, Olga Borodina i Juan Diego Flórez, entre d’altres. El 1992 l’orquestra va impulsar el Concurs Internacional de Direcció, un certamen biennal que —amb el suport d’altres orquestres simfòniques espanyoles— obre les portes del mercat professional a joves directors d’arreu del món. Pablo González, Gianandrea Noseda, Vasily Petrenko o Michal Nesterowicz han estat alguns dels directors guanyadors que avui ocupen un lloc destacat en orquestres de renom. Gianandrea Noseda és, des de 1998, el director principal de l’Orquestra de Cadaqués, i Jaime Martín, un dels músics fundadors de l’orquestra i primer flauta al llarg de vint anys, n’ocupa des de 2011 el càrrec de director titular. A fi de promoure i difondre la música contemporània, l’Orquestra de Cadaqués va crear l’Ensemble Orquestra de Cadaqués i la figura del compositor resident, i ha estrenat obres de Xavier Montsalvatge, Jesús Rueda, Hèctor Parra, Jesús Torres, Luis de Pablo o Joan Guinjoan, entre d’altres. L’Orquestra de Cadaqués ha fet diversos enregistraments de la mà dels seus directors principals, Sir Neville Marriner, Gianandrea Noseda i Jaime Martín, editats per Tritó i Philips, i ha creat la col·lecció de música clàssica per a nens: «La corxera juganera»
.
ORQUESTRA DE CADAQUÉS
Director principal: Gianandrea Noseda
Director titular: Jaime Martín
Director artístic: Llorenç Caballero Pàmies
L’Orquestra de Cadaqués es va formar el 1988 a partir d’un grup de joves músics espanyols i d’altres països d’Europa que tenien uns objectius clars com a formació orquestral: treballar de prop amb els compositors contemporanis vius, recuperar un llegat de música espanyola que havia estat injustament oblidat i impulsar la carrera de solistes, compositors i directors emergents.
D’origen mediterrani però amb una clara visió cosmopolita, l’Orquestra de Cadaqués va ser reconeguda ràpidament en l’àmbit musical per la qualitat i el compromís dels seus músics i el dinamisme dels seus projectes.
Directors com Sir Neville Marriner, Gennady Rozhdestvensky o Philippe Entremont van apadrinar el projecte i van esdevenir principals convidats, com també Alicia de Larrocha, Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Paco de Lucía, Ainhoa Arteta, Jonas Kaufmann, Olga Borodina i Juan Diego Flórez, entre d’altres.
El 1992 l’orquestra va impulsar el Concurs Internacional de Direcció, un certamen biennal que —amb el suport d’altres orquestres simfòniques espanyoles— obre les portes del mercat professional a joves directors d’arreu del món. Pablo González, Gianandrea Noseda, Vasily Petrenko o Michal Nesterowicz han estat alguns dels directors guanyadors que avui ocupen un lloc destacat en orquestres de renom.
Gianandrea Noseda és, des de 1998, el director principal de l’Orquestra de Cadaqués, i Jaime Martín, un dels músics fundadors de l’orquestra i primer flauta al llarg de vint anys, n’ocupa des de 2011 el càrrec de director titular.
A fi de promoure i difondre la música contemporània, l’Orquestra de Cadaqués va crear l’Ensemble Orquestra de Cadaqués i la figura del compositor resident, i ha estrenat obres de Xavier Montsalvatge, Jesús Rueda, Hèctor Parra, Jesús Torres, Luis de Pablo o Joan Guinjoan, entre d’altres.
L’Orquestra de Cadaqués ha fet diversos enregistraments de la mà dels seus directors principals, Sir Neville Marriner, Gianandrea Noseda i Jaime Martín, editats per Tritó i Philips, i ha creat la col·lecció de música clàssica per a nens: «La corxera juganera».