Liviu Prunaru, violí
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director
Mendelssohn havia promès al seu amic violinista Ferdinand David que li escriuria un concert. Va trigar sis anys a complir la paraula donada, però l’espera valgué la pena. Considerat “el més clàssic de tots els romàntics”, Mendelssohn inclogué en aquest concert algunes novetats que compositors posteriors van prendre com a exemple: és el violí i no l’orquestra qui introdueix el tema inicial del primer moviment, la cadenza no es troba al final sinó abans de la reexposició i, a més, el solista també exerceix d’acompanyant de l’orquestra en moltes ocasions.
Mahler també va trigar força temps a acabar la seua primera simfonia -de 1884 a 1888-. Està inspirada en l’obra de Jean Paul titulada Tità, però no es tracta d’un poema simfònic sinó d’un reflex de les emocions, l’humor i el drama que el compositor visqué en llegir la novel·la. El so d’un cucut, representat pel clarinet en el primer moviment, així com el ritme de vals del segon moviment retraten el seu amor per la natura i els records d’infància i de joventut. La marxa fúnebre del tercer moviment, amb una transformació de la cançó Frère Jacques, dibuixa musicalment el quadre de Jacques Callot en què uns animals assisteixen al funeral d’un caçador. L’enèrgic quart moviment serveix de final triomfal.
Concert per a violí i orquestra, op. 64 F. Mendelssohn
Simfonia núm. 1 ‘Tità’ G. Mahler
Més informació:
Liviu Prunaru, violí Liviu Prunaru va estudiar amb Alberto Lysy a la Musichin Music Academy de Gstaad, Suïssa i amb Dorothy DeLay a Nova York. Va ser nomenat principal violinista de la Royal Concertgebouw Orchestra el setembre de 2006. Entre 2010 i 2012 també va ser director artístic de la Musichin Music Academy. El 1993 va guanyar el premi del públic al Concurs Internacional Eugène Ysaÿe, i el segon premi al Concurs Internacional de Música Queen Elisabeth. El 1999 va guanyar el concurs Juilliard Mendelssohn que el va permetre fer el seu debut en solitari al Lincoln Center de Nova York amb la Juilliard Symphony. A partir d’aquell moment, Prunaru ha actuat en solitari amb la Royal Philharmonic Orchestra i la London Symphony Orchestra. A més a més, ha fet recitals arreu del món. La seva primera aparició en solitari va ser amb la Royal Concertgebouw Orchestra el maig de 2008 interpretant el Concert per a violí núm. 3 de Saint-Saëns. El desembre de 2012, va tornar com a solista amb el Concert per a violí de Dvorák i de les Cuatro Estaciones Porteñas de Piazzolla al Juny de 2014. Prunaru toca un “Paschoud” d’Stradivarius des del 1694, propietat de l’Stichting Instituut Gak.
Orquestra Simfònica Camera Musicae
L’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM), fundada l’any 2006, ha gaudit d’una gran rebuda per part del públic atesa la seva tasca de divulgació de la música clàssica entre sectors molt diversos, fent especial atenció al públic melòman i jove. Ha actuat en sales com l’Auditorio Nacional de Madrid, L’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música Catalana i el Teatre Tarragona, entre d’altres. En aquests dos últims equipaments, l’Orquestra desplega les seves temporades estables de concerts de producció pròpia. Des del seus inicis, Tomàs Grau n’és el director titular i artístic, i des de la temporada 2017-2018 el mestre Salvador Mas inicia el rol de principal director convidat que abans van exercir Jordi Mora i José Rafael Pascual-Vilaplana. L’OCM va iniciar el seu projecte de residència a l’Auditori del Tívoli del Vendrell durant la temporada 2009-2010, vigent en l’actualitat. L’Orquestra Simfònica Camera Musicae ha col·laborat amb directors com Antoni Ros Marbà, Edmon Colomer, Salvador Brotons, John Rutter, Massimo Spadano, Diego Martin-Etxebarria, Josep Vila i Casañas, Xavier Puig, Manel Valdivieso i Virginia Martínez; i solistes com Stephen Kovacevich, Sabine Meyer, Patricia Kopatchinskaja, Alice Sara Ott, Sayaka Shoji, Albrecht Mayer, Avi Avital, Alexandra Soumm, Ainhoa Arteta, Asier Polo, Claudi Arimany, Judith Jáuregui, Massimo Spadano o Rafael Aguirre, entre d’altres. Tot i realitzar la seva activitat principalment a Catalunya, l’OCM també actua de manera periòdica arreu de l’estat espanyol i ha realitzat una gira de concerts per diferents ciutats d’Alemanya, Txèquia i Suïssa. Ha enregistrat els discs Alba Eterna, Tempesta esvaïda, De Catalunya al món, Un conte de Nadal i Mediterráneo.
Tomas Grau, director
Nascut a Barcelona l’any 1979, realitza els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de la mateixa ciutat, on obté el títol de Professor Superior en Direcció de Cors, guardonat amb el Premi d’Honor, l’any 2003. Prossegueix els seus estudis de direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on obté el Títol Superior de Direcció d’Orquestra, assolint les màximes qualificacions, l’any 2007. Complementa la seva formació en els Wiener Meisterkurse 2006 i 2007, en l’especialitat de Direcció d’Orquestra. Ha estudiat direcció amb professors de reconegut prestigi internacional com Salvador Mas, Jordi Mora, Pierre Cao, Gary Graden o José Rafael Pascual-Vilaplana. Ha dirigit, entre d’altres, solistes de talla nacional i internacional com Patricia Kopatchinskaja, Sabine Meyer, Stephen Kovacevich, Alexander Melnikov, Steven Isserlis, Alice Sara Ott, Sayaka Shoji, Albrecht Mayer, Asier Polo, Pablo Ferrández, Judith Jáuregui, Núria Rial, Àngel Òdena, Claudi Arimany i Albert Guinovart, a les principals sales de concerts de Catalunya i l’estat espanyol. Actualment és el director titular i artístic de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, i el conviden regularment a dirigir d’altres formacions, com l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquesta Sinfónica de la Región de Múrcia, Orquesta Sinfónica Vigo 430, Orquesta Clásica Santa Cecília, Orquesta Academia Galamian, Camerata Eduard Toldrà, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra de Cambra de Vila-seca i Orquestra de Cambra de Cervera, entre d’altres.
COMPRAR ENTRADES
Venda d’abonaments