Arran dels moments difícils que la gent del País Valencià viu a causa de les inundacions provocades per la DANA. L’Auditori Enric Granados vol expressar el seu suport dedicant el concert a totes les persones afectades.
Marisa Martins, mezzosoprano
Rafael Bonavita, tiorba i guitarra
Veu, tiorba i guitarra conflueixen per expressar intensament els afectes, amors i desamors del barroc italià i el segle XX espanyol.
A la fi del segle XVI, els italians es proposen, conscientment, trencar els cànons estètics imperants en la música, tant pel que fa a estructures, com a la notació, o el tractament de les dissonàncies. Els intel·lectuals de diversos camps que integraven la Camerata Fiorentina, miraven el món ja a través del recentment creat telescopi. Vincenzo Galilei, pare del petit Galileu, tocava el llaüt i era un teòric musical de renom, membre també de la Camerata. Un dels principis bàsics de la nova estètica musical va ser abandonar la “antiga” i complexa polifonia, perquè una sola veu, neta, pogués expressar els més diversos afectes i passions de l’ànima humana. Ells mateixos la van cridar “La nova música” o “La moderna pràctica”, i en els llibres de cançons un dels instruments protagonistes per a l’acompanyament va ser la tiorba amb les seves catorze cordes.
La pràctica de el “recitar cantant” -com ho feia Giuglio Caccini, romà que s’acompanyava a si mateix amb la tiorba- i la bellesa transcendent dels textos musicats pel gran Claudio Monteverdi i molts dels seus contemporanis, van marcar una manera de fer la música que trenca les fronteres del temps i contínua sent actual. Els principis compositius de les cançons del segle XX que presentem en la segona part d’aquest programa, on el cant s’acompanya amb la guitarra, són essencialment els mateixos que van crear aquells revolucionaris del primer barroc italià. Són passions i sentiments… nous?, diferents?… probablement no. L’amor i el desamor, la solitud, l’alegria o la tristesa, ara són expressats amb altres paraules, amb altres acords i girs melòdics i rítmics que els acompanyen. Però continuen sent cordes… i passions.
Programa
Si dolce è il tormento Claudio Monteverdi
Quel sguardo sdegnosetto
Folle è ben che si crede Tarquinio Merula
Se l’aura spira Girolamo Frescobaldi
O mio cor
Cosí mi disprezzate
Usurpator tiranno Giovanni Felice Sances
Amanti, io vi so dire Benedetto Ferrari
(sense mitja part, només canvi d’instrument)
Los bilbilicos Matilde Salvador
A la una
Yo me levantí un lunes
La indita Robert Gerhard
La lobada
La ausencia
Anda jaleo García Lorca
Las tres hojas
Nana de Sevilla
La Tarara
Amor y odio Enric Granados
El tra la la y el punteado
El mirar de la maja
Callejeo
El majo discreto
Baroque Passions – Rafael Bonavita & Marisa Martins (youtube.com)
Spanish Emotions – Rafael Bonavita & Marisa Martins (youtube.com)
Si vens al concert amb el teu vehicle consulta les ofertes del pàrquing reserves promoparc
COMPRAR ENTRADES
Venda d’abonaments