Festival de Valsos i Danses
De l’opereta vienesa a la sarsuela catalana
Irene Mas, soprano
Orquestra Simfònica del Vallès
Xavier Puig, director
Enguany, el tradicional concert de valsos i polques de l’Orquestra Simfònica del Vallès afegirà, com a contrapunt als famosos valsos de Johann Strauss fill, un viatge per l’opereta i la seva versió catalana, la sarsuela. De fet, el vals i les polques que s’havien popularitzat pels salons i tavernes de Viena, van inundar la música d’aquest gènere líric que va constituir l’alternativa popular a l’òpera burgesa. També als teatres perifèrics de Barcelona van néixer diversos gèneres de teatre musical alternatius a les òperes del Liceu i el Principal, com la sarsuela, que va permetre l’accés a la cultura de les classes populars. I com que el català era la llengua domèstica del poble, alguns empresaris i lletristes van creure que calia fer-les en català. Ja al segle XX, aquesta extensa producció músico-teatral es va desplaçar a l’avinguda del Paral·lel, que en el seu moment àlgid va ser el carrer amb més teatres d’Europa. Els grans èxits de la sarsuela catalana arribarien als anys vint, lluitant contra la censura de la dictadura de Primo de Rivera. És el cas de la Cançó d’amor i de guerra, de la que us oferim la sardana, o de la Marieta de l’ull viu de Morera. Un autor de qui estrenem una suite de valsos fruit d’un projecte típicament modernista. De les trobades al Cau Ferrat de Sitges va néixer la idea de “L’any de la picor“, que havia de ser una performance sobre un argument de Santiago Rusiñol, amb decorats de Miquel Utrillo i música de Morera, que era el músic de referència pel grup de bohemis modernistes. No podíem oblidar-nos d’un altre contemporani català: Amadeu Vives, un dels millors compositors de sarsuela espanyola, del qual us oferim el Preludi de Maruxa, un dels seus grans èxits.
La segona part està dedicada als valsos i polques de Johann Strauss (fill) qui, malgrat l’oposició del seu pare, va tenir una exitosa carrera com a compositor, divulgant el vals per tot Europa fins a ser reconegut com “el rei del vals”. Alguns d’aquests valsos eren encàrrec de societats corals masculines, com el de “Vi, dones i cançons“, que us oferim en la versió francesa més refinada, o el mateix Danubi blau. Tot regat amb el cava de la Champagne Polka i d’una mica d’humor (que bona falta ens fa) de la mà de la versió de La Trinca de la 5a. simfonia, per tancar aquest “any Beethoven” tan cruel, i arrencar-nos un somriure… sota la mascareta
Repertori:
Franz von Suppé (1819-1895)
Cavalleria lleugera
Enric Morera (1865-1942)
Suite de valsos de L’any de la picor (arr. Xavier Puig)
Nicolau Manent (1827-1887)
A posta de sol (ària per a soprano)
text: Serafí Pitarra (arr.Jordi Cornudella)
Felip Caparrós (1900-1959)
La revolta (ària per a soprano)
(arr.Jordi Cornudella)
Amadeo Vives (1871-1932)
Maruxa (Preludi 2 acte)
Rafael Martínez Valls
Cançó d’amor i de guerra (sardana)
Franz von Suppé
La bella Galatea (obertura)
Johann Strauss II (1825-1899)
Tritsch-tratsch polca, op. 214
Johann Strauss II
Aimer, boire et chanter, op. 333 (amb soprano)
L. van Beethoven – La Trinca
Oda al paper de wàter
Johann Strauss II
Champagne Polka, op. 211
Al bell Danubi blau, op. 314
Més informació:
Nascuda a Palma de Mallorca, comença la seva formació musical i escènica al Teatre Principal d’aquesta Ciutat i posteriorment obté el Grau Superior de Violí (Conservatori Superior de les Illes Balears) i el Grau Superior de Cant (Conservatori Superior del Liceu). Ha rebut el Primer Premi “Manuel Ausensi” i un premi especial en el Concurs Internacional de Música de les Corts, el tercer premi en el Concurs de Cant Josep Palet de Martorell, el tercer premi en el concurs Germans Pla “Ciutat de Balaguer”, el Premi Mirna Lacambra per interpretar Susanna a Les Noces de Fígaro a l’Escola d’Òpera de Sabadell, el segon premi en el XX Concurs d’Interpretació de l’Arjau Així com la Beca Joves Promeses de la Fundación Ferrer Salat, la Beca de Alta Especialización de la Fundación AIE, ha estat seleccionada per l’Acadèmia de Formació Professional de Jordi Savall així com pel programa LIFE New Artists del festival Life Victoria i a l’Acadèmia de la Schubertida de Vilabertran. Recentment ha debutat amb un recital en solitari al Palau de la Música Catalana dins del concurs El Primer Palau, on ha rebut el Segon Premi exaequo i el premi Juventudes Musicales de España. Dins del repertori operístic ha interpretat Zerlina – Don Giovanni (W. A. Mozart), Susanna – Le nozze di Figaro (W. A. Mozart), Sofia – Il signor Bruschino (G. Rossini), Giulia – La scala di seta (G. Rossini) Belinda – Dido&Aeneas (H. Purcell), Bellina – Le astuzie femminile (D. Cimarosa), Sophie – Werther (J. Massenet), Papagena – Die Zauberflöte (W. A. Mozart), Despina – Cosi fan tutte (W. A. Mozart), Gianetta – L’Elisir d’amore (G. Donizetti) entre altres, així com un gran repertori de concert entre els quals destaquen Requiem, Vesperae Solenne de Confessore & Coronation Mass (W. A. Mozart), Requiem (G. Fauré), Christmas Oratorio (C. Saint-Säens), Te Deum&Missa Minuit (M. A. Charpentier), Gloria (A. Guinovart), Messiah (G. F. Händel), Weinachtsoratorium, Magnificat & Cantaten 82,29,129,51,147,84,140 (J. S. Bach), la Missa en Sol M (A. Dvôrak) o la Missa en Sol M de F. Schubert. Els últims mesos ha realitzat quatre gravacions discogràfiques interpretant la 4a Simfonia de Mahler amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i Pablo Mielgo, La Missa Criolla d’A. Ramírez amb la Zurich Kammerorchester per la Deutsche Grammophon, el programa de música medieval Dulcis resonabat sonus amb Locus Desperatus, i finalment Combat del somni de F. Mompou amb el pianista Magí Garcías. Forma part de dos duets de lied amb els pianistes Marc Serra i Valentina Pfister
XAVIER PUIG director
Nascut el 1973 i natural de Cervera (Lleida), comença els seus estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obté el Títol Superior de professor d’harmonia, contrapunt i composició, sota el mestratge de M.A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler. Paral·lelament s’inicia en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudia amb els mestres J. Prats, J. Duijck, L. Heltay i J. Casas. Rep també lliçó magistral dels professor E. Ericsoni P. Cao. El 1999 és admès a la Universität für Musik und Darstelende Kunst de Viena, on cursa els estudis de direcció musical, sota el mestratge de L. Hager, Y. Yuassa, G. Theuring i H. Arman, entre d’altres. Al juliol del 2003 guanya el concurs per a la plaça de Director Assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), càrrec que desenvolupa fins al juliol del 2005. Actualment dirigeix la Murtra Ensemble i és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (des del setembre 2018) i del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida (des del 2002). Ha estat director convidat d’orquestres nacionals i internacionals com l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra i Cor de RTVE, l’Orquestra Pablo Sarasate, la Joven Orquesta Nacional de España, l’Orquestra de Cambra d’Andorra, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Barroca Catalana, l’ensemble Kaleidoscop der Nationen de Viena, entre d’altres. Ha enregistrat per a segells com Verso, Catalunya Música, Universität für Musik-Wien, o Ars Harmonica-La mà de Guido, amb qui ha editat un disc de música religiosa inèdita de Mompou i Blancafort.
ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS (OSV)
Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i molt aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia i com a orquestra del circuit Òpera a Catalunya, i al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau. N’han estat directors titulars Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 ho és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.
70' (sense pausa)
Sala 1